Androceu

L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors masculins de la flor que generen les gàmetes mòbils. És el conjunt d'estams, formats cadascun per l'antera i el filament. Cada antera consta de dues teques unides per un teixit estèril anomenat connectiu que serveix de suport al filament. A cada teca hi ha dos sacs pol·línics que contenen el pol·len. Algunes flors, a més dels estams normals, fèrtils, en tenen d'altres d'estèrils i a vegades força modificats o transformats en esquames o nectaris; aquestes estructures són conegudes pel nom d'estaminodis. Quan els estams són madurs, es produeix la dehiscència de les anteres, procés d'obertura que permet sortir els grans de pol·len. Aquest fenomen pot tenir lloc per una fenedura al llarg de cada teca (longitudinal), per porus apicals (poral) o a través de petites finestres (per ventalles o ventalloles).

En les angiospermes es presenta una tendència menys marcada que altres verticils a la reducció de peces. Sovint els estams són molt nombrosos (poliàndria) i estan disposats helicoidalment, malgrat que les altres peces florals siguin cícliques. Quan els estams són cíclics, el cas primitiu és que formin dos verticils. En diferents famílies, es dona una multiplicació secundària del nombre d'estams (poliàndria secundària), que tenen maduració centrífuga i sovint s'agrupen en feixos. El nombre comparativament alt d'estams té sentit quan la pol·linització és poc específica (anemòfil·la) o mitjançant animals que mengen molt pol·len.

L'estam o els estams constitueixen l'androceu, és a dir, és l'òrgan masculí d'una flor.

El pol·len és el responsable de la fecundació de l'òvul de dins l'ovari. Aquest procés pot tenir lloc al cap d'un breu període de la pol·linització (al cap de l'hora en l'ordi) o al cap d'uns mesos (l'avellaner és pol·linitzada al final de la tardor i la fecundació no es realitza fins a la primavera següent).